miércoles, 4 de mayo de 2011

Opinió: Pot ser sostenible una ciutat com Barcelona?


Si per sostenible s'entén un alt grau d'autosuficiència, crec que no. Les ciutats són focus de insostenibilitat. Es podrien considerar un mal necessari en el model de societat que hem establert. Hi ha una gran diferenciació entre el camp i la ciutat, la qual cosa aporta beneficis i inconvenients.

Per una banda, s'aconsegueix centralitzar en un focus relativament petit una gran quantitat de serveis i de capacitat productiva i una certa concentració social i del poder polític; però alhora també centralitzem un gran potencial de consum, de generació de residus i de contaminació.


Podríem considerar que una ciutat és sostenible, si aconsegueix ser autosuficient, sobretot en el consum d'energia, aigua i aliments. Pel que fa a la energia, Barcelona podria ser autosuficient si modifica part de la seva estructura urbana i arquitectònica per integrar energies renovables (plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques als edificis, energia eòlica a les zones altes de la ciutat i inclús aprofitar la energia mareomotriu que pugui proporcionar el Mediterrani; combinant-ho amb sistemes de producció d'energia a partir de biomassa per exemple, que asseguren un aprofitament de part dels residus generals...les alternatives són diverses). Però tot i que Barcelona aconseguís ser energèticament autosuficient, seguiria no sent sostenible. Hi ha aspectes que és impossible que es puguin resoldre des de l'àmbit de la ciutat.



Un és la producció d'aliments, també el subministrament d'aigua i d'altres matèries primeres que la ciutat no té espai o recursos suficients com per autoabastir-se. Per tant, crec que és impossible que Barcelona sigui sostenible des de el punt de vista dels “imputs” que necessita per cobrir la seva demanda bàsica (energia, aigua i aliments).


Un altre aspecte és el de la generació de residus i de contaminació. Pot la pròpia ciutat de Barcelona assimilar la quantitat de rebuigs que genera?. Crec que almenys en els nivells actuals als quals els genera no. A més, cal tenir en compte que el medi ambient de Barcelona està molt urbanitzat, i que per tant la seva capacitat d'assimilar de forma natural els residus de la ciutat és menor que la de una zona amb una bona salut ecològica. Per tant, crec que és impossible que Barcelona sigui sostenible des de el punt de vista dels “outputs” que genera.

Però la pregunta és: Cal que sigui sostenible la ciutat de Barcelona?. Crec que no. Lo important és que Barcelona trobi la manera de encaixar en el territori que l'envolta de la forma més sostenible possible. Aprofitant els beneficis que aporten les diferents zones del territori. Cal integrar la ciutat i el camp per tal que la seva relació sigui el màxim d'eficient (tant energèticament, com territorialment, o en altres aspectes com la gestió de residus, el consum d'aigua, el consum d'aliments...). Quan dic que Barcelona ha d'encaixar en el territori, no hem refereixo a cap divisió política en concret (Comarca, Província, Comunitat o País), sinó més bé en un àmbit geogràfic (conca hidrogràfica) i a un àmbit d'influència comercial (cal integrar el consum de Barcelona en el territori de forma que aquest pugui suportar-lo de forma sostenible).

Per tal que les relacions entre Barcelona i el territori que l'envolta siguin el màxim d'eficients, cal tenir molt en compte el paper que hi juga el medi ambient. Mantenir una bona salut ecològica del territori i una bona integració del espai urbà en la matriu ecològica és clau per tal d'aconseguir que les diferents activitats que es donin a terme en el territori siguin sostenibles a llarg termini.

1 comentario:

  1. Podries desenvolupar perque BCN no podria ser autosuficient en quant a consum d'aigua i aliments?

    ResponderEliminar