viernes, 25 de marzo de 2011

Millor amb ella (ESF i CONGIAC)


Avui volem informar de una campanya de recollida de firmes anomenada "Millor amb ella". La duen a terme l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Consorci per a la Gestió d'Aigües de Catalunya (CONGIAC). Defensen la idea de que l'aigua és un bé de primera necessitat i que per tant, la seva gestió ha de ser pública i transparent. L'aigua, no ha de ser un negoci, sinó un servei públic. Per tant, no s'ha de considerar als ciutadans simples clients, sinó usuaris, assegurant així un servei de qualitat independent de la renda o del lloc on visquin.


La recollida de firmes es fa a la seva pàgina web (www.millorambella.org). Tot seguit, us passem l'article escrit per Eloi Badia i Jaume Declòs, membres de ESF amb motiu de la campanya.

Millor amb ella. Per la gestió pública de l'aigua.




Ningú no discuteix la importància de l’aigua. Alhora que és un líquid vital, la necessitat de tenir uns ecosistemes fluvials en bon estat ecològic és un realitat cada cop més assumida. Pel que fa a la gestió del recurs, en canvi, la llei permet models públics, models de gestió mixta o altres exclusivament gestionats pel sector privat. Però, sobre aquest tema no es discuteix a Catalunya, el debat sobre els diferents models de gestió de l’aigua no és a l’agenda política i l’opinió pública ho desconeix.

És per això que aquest 22 de Març, Dia Mundial de l’Aigua, llancem una campanya que exposa la necessitat d’afrontar aquest debat i treu a la llum les grans diferències existents entre els diferents models de gestió.

Cal encetar aquest debat, doncs avui, el pacte social per tal de vetllar per la prestació dels serveis públics entre la ciutadania i l’administració s’ha trencat en molts casos i en molts sentits.

Per una banda, el propi concepte de servei públic s’ha desvirtuat allà on opera la gestió privada doncs els interessos públics són diferents dels de l’operador privat, que té com a prioritat la creació de valor per l’accionista. Aquest canvi de model de gestió de l’aigua, altera les prioritats: el que ha de ser  un servei bàsic per a la població, esdevé un servei mercantil.

Aquest servei mercantil té una posada en escena que amplifica encara més les diferències existents amb altres models de gestió no lucratius, i evidentment té un clar impacte en la ciutadania i l’exercici democràtic. Així, la gestió privada contempla l’aigua com una mercaderia, és a dir, es regeix sota les lleis del mercat. L’aigua subministrada no són els metres cúbics d’un recurs natural, sinó que representa el volum de negoci. La ciutadania passa de ser considerada “usuari” a “client”.I les licitacions de serveis d’abastament d’aigua es converteixen en simples subhastes financeres.

D’altra banda, la responsabilitat de l’administració per garantir el servei queda molt debilitada en aquells municipis privatitzats ja que la gestió de la informació estratègica i la capacitat de control passen a dependre de l’operador privat. Un bon exemple d’aquest fet el varem viure ara fa un any amb la nevada que va afectar al subministrament elèctric el passat març a les comarques de Girona, en la qual 111 ajuntaments van signar un manifest on es denunciava l’opacitat de les elèctriques i es va posar en evidència la dependència absoluta del govern respecte a les elèctriques per tal de resoldre la situació. Així, en els serveis privatitzats la transparència en la informació és inexistent el que impossibilita que l’administració competent pugui governar el servei o almenys garantir les condicions en que es presta.

Cal construir un pacte social referent als serveis públics i en particular els d’aigua, un pacte que permeti avançar i promoure nous models de desenvolupament social, així com la governança del territori. El repte dels serveis públics és incrementar la consciencia dels servidors públics: dels seus responsables i de les persones que hi treballen. Cal recuperar la vocació del servei. Cal insistir en que els serveis públics que presten els ajuntaments i altres administracions són a la base del pacte social amb la ciutadania, que no es pot acomplir sense els instruments adients: la informació estratègica de la gestió i la capacitat de presa de decisions.

Cal un pacte social que, fidel a la finalitat que han de tenir els servei públics, aglutini tots els actors implicats: el govern, els ajuntaments, les administracions, les entitats reguladores, els operadors públics i la ciutadania. Es necessita que entre totes i tots definim una nova gestió pública que afronti les debilitats i inconsistències sovint patides en el passat i entenguem així que estem gestionant un llegat de la ciutadania. Aquesta nova gestió és doncs l’únic camí envers la democratització dels serveis d’aigua, envers una gestió sense ànim de lucre i, en definitiva, envers uns serveis públics de qualitat, que incorporin principis i criteris d’eficàcia social, ambiental i econòmica.

Considerem que la promoció de les col•laboracions públic-privades per fer front a la desgovernança de l’aigua no és la solució als problemes abans descrits, sinó que contràriament estan agreujant la crisi de les institucions públiques, suposant una protecció al model privat. Això és així perquè  les responsabilitats i inversions romanen al sector públic, és a dir, el cost polític i el deute, mentre que els beneficis queden en mans privades. En aquest sentit, creiem que iniciar la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat sense el consens social podria comportar la pèrdua de la governanaça de l’aigua a Catalunya i, en definitiva, del servei públic d’aigua. Així, demanem que s’iniciï un debat en profunditat i un procés participatiu i democràtic on sigui la ciutadania la que decideixi com vol gestionar l’aigua a Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario