sábado, 19 de febrero de 2011

Energia Nuclear, la energia del futur?

Fa uns dies, es va aprovar una esmena sobre la vida útil de les centrals nuclears a Espanya, que elimina la limitació de 40 anys que hi havia en la legislació actual (Llei d' Economía Sostenible). El motiu principal de aquesta reforma, és que es considera que no és rentable limitar la vida útil de les centrals des de un punt de vista econòmic i que, han de ser les diferents inspeccions tècniques que s'hi fan les que marquin el moment en que s'ha de tancar una central.


Aquesta reflexió a priori sembla força lògica, no té sentit tancar una central que encara és productiva i que funciona correctament pel fet de que hagi complert una edat establerta de forma aleatòria. Però el fet de que tants partits polítics hi donessin suport (PSOE, PP, CIU, PNV) fa pensar que potser aquesta esmena es la primera part de una serie de polítiques “pronuclears”.


Com passa cada cop que hi ha una notícia relacionada amb la energia nuclear, comencen a sorgir arguments a favor i en contra, però quins són certs i quins no? Doncs aquest és l'objectiu del primer article del blog. Lògicament no apareixen tots els tòpics possibles, però si una selecció dels més escoltats últimament.

Tòpics Pronuclears

Probablement, tres dels arguments que més he sentit alhora de defensar la energía nuclear són els següents:

  • Si produíssim més energia nuclear, no dependríem de la energía de França, de la qual rebem importacions (i que en un 75% aproximadament es produeix a partir de energía nuclear).
  • La energía nuclear no produeix CO2 i per tant serà una bona solució per lluitar contra el canvi climàtic.
  • Les energies renovables seran ideals en un futur, pero avui en dia no són competitives.
El primer tòpic, s'ha utilitzat molt políticament per rebatre arguments antinuclears però és essencialment fals. Si que hi ha una importació de energía elèctrica provinent de França, però l'Estat Espanyol és globalment un país exportador d'energia desde el 2004 i la tendència és creixent. Per tant l'Estat ven més energia elèctrica (a Portugal, Marroc i Andorra) de la que compra (a França). Aquest balanç cal tenir en compte que és anual, això vol dir, que tot i tenir una potència contractada (energia màxima que poden produir les centrals energètiques) de més del doble de la que es consumeix, en moments puntuals pot ser insuficient (per exemple, perquè els embassaments no estan plens, o perquè la energia eòlica ha produït durant menys hores...). Per tant, és bo tenir els diferents països veïns connectats entre ells per assegurar el subministrament en tot moment. Tot i això, cal dir que no hi ha dependència energètica de França i per tant el primer dels tòpics és fals.

Pel que fa al segon, hi ha una cosa clara, la producció d'energia elèctrica en les centrals nuclears no emet CO2, ni altres gasos d'efecte hivernacle (el fum que surt de les torres de refrigeració és vapor d'aigua). Cal tenir en compte que de forma indirecta si que en produeix (extracció del urani en les mines, transport del urani a les centrals...), a diferència de les energies renovables com la solar o la eòlica on la font d'energia no s'ha d'extreure ni de transportar. Però en general, cal tenir en compte que les emissions totals en el cas de la energia nuclear són molt menors que en els sistemes de producció convencionals. Per tant, aquest és un gran argument a favor. El canvi climàtic és a hores d'ara una realitat, i per tant, s'han de prioritzar els sistemes de producció que no emetin CO2. Ara bé, a poder ser, s'haurien de prioritzar les que no emetessin residus radioactius, els quals són perillosos durant centenars o milers d'anys. Per tant, podríem considerar que l'energia nuclear és la pitjor opció dons de les energies que no emeten CO2.

Això ens porta al tercer punt. Són competitives les energies renovables?. La resposta és no. Econòmicament parlant, les energies renovables no són competitives en relació a la energia provinent de combustibles fòssils (gas, petroli, urani...) i això fa que en un gran nombre de països (entre els quals es troba Espanya) les energies renovables estiguin subvencionades. Aquest fet provoca un encariment del sistema elèctric. Segons el director general de la ONU pel desenvolupament industrial (Kandeh Yumkella), només un impost sobres les emissions de CO(la qual cosa encariria la producció amb energies fòssils) faria que les energies renovables fossin competitives. Per tant, segons argumenta Yumkella, les energies renovables només ofereixen una solució a llarg termini.

Sembla evident per tant, que l'èxit de les energies renovables depèn en gran part del suport institucional que rebin, tant a nivell estatal com des de la Unió Europea. De la mateixa forma que l'èxit de la energia nuclear dependrà de la permissivitat/restricció dels diferents governs.  

Tòpics Antinuclears

Per tal de equilibrar la balança, analitzem també tres dels tòpics més escoltats alhora de posicionarse en contra de les nuclears:

  • Són una activitat potencialment molt perillosa.
  • Generen residus radioactius de llarga durada.
  • Es produeix energia a partir d'un combustible fòssil, i per tant no és sostenible. A banda, hi seguiria haven-t'hi una gran dependència energètica d'uns països (compradors d'urani) respecte als altres (exportadors d'urani).

Els dos primers punts, es poden tractar conjuntament ja que redunden sobre el mateix concepte: la perillositat de la radioactivitat. Està totalment demostrat que la producció d'energia nuclear i la gestió dels seus residus comporta un gran problema de seguretat. Però també es cert que al llarg de la història només hi ha hagut un gran accident nuclear (Txernòbil) durant la producció i de moment no hi ha hagut cap accident associat a l'emmagatzemament de residus nuclears. Per tant, si que hi ha un risc potencial molt gran associat a l'energia nuclear, però les mesures de precaució actuals semblen ser suficients. Patrick Moore (cofundador de Greeenpeace) va assegurar que l'energia nuclear és una energia neta i segura, i que l'accident de Txernòbil va ser degut a errors greus en el disseny de la planta. Però cal tenir en compte, que cal apostar sempre pels mètodes més segurs i per tant a mesura que les energies renovables vagin esdevenint més competitives caldrà anant substituint l'energia nuclear.

L'últim punt, és probablement el punt més contundent en contra de la energia nuclear i que, almenys a llarg termini hauria de provocar la substitució de les energies basades en combustibles fòssils. La energia nuclear s'esgotarà, de fet a escala humana no hi ha renovació del urani i per tant al igual que el petroli i altres combustibles fòssils s'acabarà exhaurint. Per tant, qualsevol gran inversió que es dugui a terme en l'actualitat per augmentar la producció d'energia nuclear, té data de caducitat. Per tant, a priori es pot argumentar que les inversions que es duguin a terme en relació a energies renovables, són inversions a molt més llarg termini que les que es duguin a terme en politica nuclear. Per altra banda, cal tenir en compte que d'urani no en tenen tots els països, i que per tant, si es canvies globalment el sistema energètic a favor del urani, estariam apostant pel domini energètic d'uns països sobre els altres. És d'esperar, que les desigualtats econòmiques i socials produïdes en el món per la dependència del petroli, s'expressessin de forma molt semblant en un hipotètic mercat del urani. Aquest inconvenient no succeiria en un sistema econòmic basat en energies renovables, ja que no hi hauria un mercat de fonts energètiques i per tant tots els estats tindrien la possibilitat de produir energia amb els seus propis recursos. Aquest fet no suposaria la solució definitiva a les desigualtats socials i econòmiques mundials, però si que es cert que molt difícilment es solucionaran en un sistema econòmic que no garanteixi la possibilitat de que tots els països produeixin energia de forma barata.  

2 comentarios:

  1. No estoy del todo de acuerdo con el último punto. Algunos países seguirán teniendo mas potencial para las renovables que otros y cuando se pueda transformar esa energía en algún vector viable (pongamos que por fin hidrogeno) unos países exportarán el vector y otros lo compraran. Un nuevo mercado, eso si, de producción infinita.

    Otro punto: según las nuevas tecnologías de aprovechamiento de combustible radiactivo, bien solo uranio y mezclandolo con torio tendremos para 1000 años. Tiempo más que suficiente como para desarrollar la energía limpia que necesitamos. Si no lo hacemos en 1000 años, apaga y vamonos.

    En el primer punto pronuclear te recomiendo que completes con este enlace http://www.ree.es/sala_prensa/web/notas_detalle.aspx?id_nota=198

    ResponderEliminar
  2. El hecho de que el hidrógeno sea un vector infinito, creo que posibilitará que a la larga, el mercado productor se iguale entre países (aunque sea a la muy larga). En cambio, en mercados de materias finitas, eso es más difícil, porque siempre hay unos países que van por delante de otros. Hay otro punto que no he comentado en el caso del uranio, y es la reticencia de algunos países a que otros posean uranio. Yo personalmente no veo factible que todos los países produzcan energía a partir de Uranio. Básicamente, no concibo un mercado mundial tan desestructurado cómo el actual y que permita que países con menos recursos manipulen uranio. Podría ser un riesgo potencial muy grande.

    Gracias por el enlace!

    ResponderEliminar